El 28 de juny és el Día Internacional de l’Orgull LGTBI+ en memòria de les revoltes
que van tenir lloc a Nova York l’any 1969 quan el col·lectiu LGBTI+, dirigit principalment per dones trans, es va rebel·lar contra els fets homòfobs i transfòbics que es van viure a StoneWall. Aquesta data es va considerar clau per al col·lectiu i en alguns països és considerat Dia Nacional. Per exemple, a Espanya, es va considerar l’any 2018 al Consell de Ministres del Govern de Pedro Sànchez. L’orgull és una data de celebració, però principalment és de reivindicació i visibilitat. Fins no fa tants anys, i fins i tot avui, moltes persones continuen anomenant aquest dia com Orgull Gay. Això pot semblar un fet sense importància, però demostra la invisibilitat que pateix la resta del col·lectiu. Aquesta invisibilitat es veu present destacadament amb les dones del col·lectiu. Amb les trans i, especialment, amb les bisexuals i les lesbianes. És per tot això pel que aquest any, a Barcelona i a diverses ciutats de Catalunya, el Pride se centra en la visibilitat lèsbica. I és
que, des de la JSC volem continuar insistint en la importància de la visibilització de les dones dins d’un col·lectiu encara molt masculinitzat, ja que el masclisme continua estant present. Per tant, és hora de garantir espais lliures i segurs a les dones LTB, d’escoltar-les i d’entendre que, encara que tots formem part d’un mateix col·lectiu, vivim experiències diferents segons la nostra identitat.
Per altra banda, encara continuem veient com les agressions LGTBIfòbiques augmenten i com des d’algunes institucions, com el Govern de la Generalitat, no s’està abordant aquest problema amb la contundència necessària. Fa unes setmanes, es va aprovar una reforma de la Llei 11/2014 amb la finalitat de garantir un règim sancionador a les agressions LGTBIfòbiques. Per tant, esperem que aquest cop, el Govern es comprometi a perseguir aquests fets i a sancionar-los tenint en compte la seva gravetat. En els últims anys hem avançat en drets i hem conquistat espais que fins no fa tant no eren nostres.
Però hem de continuar avançant, hem de tenir en compte que els drets conquistats també es poden perdre i que la ultradreta continuarà posant pedres al camí. Aquest orgull i sempre, continuarem superant aquestes pedres, continuarem caminant i ho farem juntes, orgulloses i amb el cap ben alt. Perquè allò que no es veu, no existeix, i nosaltres som més visibles que mai.
Feliç Orgull!
